“Aquesta popular ermita i el seu casal, aclofats a la pendent de migdia del Coll de Sant Marçal, compendien més de nou segles de vida religiosa i de pietat. Al Coll de Sant Marçal confinen dues províncies i tres bisbats. Avui arriba fins a sobre l’ermitatge, la bella i còmoda carrera de Sant Celoni a Santa Fe.
Abans fou monestir benedictí. El monestir va néixer gràcies al zel del monjo Guifred, que vers l’any 1050 es va retirar al solitari coll que separa els dos massissos de les Agudes i Matagalls. Els senyors del castell de les Agudes l’afavoriren de bon principi i li permeteren de fundar un monestir del que fou primer prior des del 1066.
Les visites pastorals que hi feien els bisbes de Vic, donen testimoniatge de que a mig segle XV ja no hi havia comunitat. Des de l’any 1624 deixà de residir un sacerdot fix a Sant Marçal.
Poca cosa recorda a Sant Marçal el seu esplendorós passat. La seva església és romànica, del segle XII, però fou modificada i allargada, segurament, en el segle XV, quan el bisbe de Vic va donar llicències per captar per a la reedificació de l’església i monestir de sant Marçal, fets malbé pels terratrèmols i l’abandonament.”
(Extracte d’un escrit original d’Antoni Pladevall, Prev.,1958)